Vidal Soler presenta ‘Final feliç’ (Bones Festes, 2017)

Tothom benvingut a la meva nova web. Passin i vegin, si us plau. Aquí aniré penjant totes les novetats relacionades amb la música que faig i també hi podreu trobar fotos, clips, etc. Aquest blog, concretament, el faré servir com a secció de notícies o directament per escriure-hi coses que se’m passen pel cap sabent que no m’ho publicaran enlloc.

De moment us parlaré de ‘Final feliç’, el single que estrenaré dilluns 20 de març en forma de videoclip. El tema el vaig gravar durant una sessió a Hi-Style Studios (Chicago, IL) amb Alex Hall, que a més d’estar als comandaments va acabar tocant la bateria, i Beau Sample al contrabaix. Es tracta d’un tema de rock’n’roll molt influenciat pels clàssics (Chuck Berry, Elvis, Little Richard…) i, perquè no dir-ho, molt inspirat pels exponents de la nova escena ‘revival’ de Chicago (JD McPherson, Joel Paterson, The Flat Five…). És per això que no hi havia un lloc millor  a la capa exterior de la terra on enregistrar-ho, i, aprofitant la meva visita a la ciutat del vent, ho vam poder tirar endevant.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

L’estudi és dels millors que he visitat mai, i, paradoxalment, també és dels més petits i senzills. La decoració és amable i acollidora, com ho són els seus treballadors, que contrasten amb el fred invernal i les ràfegues de vent d’una ciutat tan dura com Chicago. Cap dels micros, delays de cinta o mescladors analògics que hi pots trobar tenen menys de 50 anys d’edat i la col·lecció de locions facials que hi ha al lavabo corrobora que encara hi ha coses que només pots trobar als Estats Units.

Si la memòria no em falla, no vam necessitar més de 20 minuts per assajar la cançó i gravar-la en un parell d’intents. És el que m’agrada de fer-ho en directe, que quan hi ha un moment d’aquells, quan es produeix una reacció química entre els que estem tocant, ho pots capturar directament i sense intermediaris. I, aquelles màquines grosses i velles (que acumulen pols i potser fallen de vegades) ho fan molt millor que cap software d’última generació. Com aquell avi, que li fallen els genolls però conseva l’elegància del que ha trepitjat raïm tota la vida.

Alex 4.jpg

Vaig aprofitar per gravar més material que aniré traient mica en mica, però això és un altre tema! De moment espero que us agradi aquesa cançoneta, amb videoclip del meu amic Kiku Piñol, que no hagués estat possible sense la bona fe de la gran Gal·la Sabaté i el Marc Rodríguez, que van lluïr màniga curta tot un matí de fred a la platja de Garraf. L’hem rodat amb molt d’amor amb una càmera de cinta VHS, per intentar mantenir l’esperit analògic de la gravació. Espero que us agradi!

VIDAL SOLER 1.00_03_51_21.Imagen fija001

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s